El terme anorèxia prové del grec a-/an- (negació) + Öreg (tendir, venir de gust). Consisteix en un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i porta a un estat d'inanició.
És un símptoma freqüent en multitud de malalties i situacions fisiològiques consistent en la disminució de la gana, el que pot conduir a una disminució de la ingesta d'aliments.
La causa més comuna d'anorèxia és la pròpia sacietat després de la ingesta d'aliments. A aquesta situació fisiològica la hi denomina anorèxia postprandial. Pot aparèixer en infeccions generalitzades, en inflamacions de la mucosa intestinal (malaltia de Chron, colitis ulcerosa) processos neoplàsics, en la demència o en trastorns psicològics com la depressió o l'anorèxia nerviosa, sent, per si sol poc específic per a l'obtenció d'un diagnòstic.
Esdifícil aconseguir que la persona afectada reconegui que l'anorèxia és una malaltia i no la forma que soluciona els seus problemes. En efecte, la gran majoria de les i els pacients que pateixen aquest patiment neguen que el seu sigui un trastorn de l'alimentació i per aquesta causa van a rebre tractament quan el problema ha avançat molt. els canvis que provoquen al cos són:
• Es baixa l'esòfag a l'estómac.• Com el cos també necessita dels greixos, absorbeix les acumulades i redueix el pes.
• Pot arribar a fer danys que provoquin fins a la mort de la persona.
Hi ha diversos tipus d'anorèxia psicològica, a saber:
• Anorèxia nerviosa primària: només existeix la por a pujar de pes.
• Anorèxia de tipus restrictiu, coneguda com anorèxia nerviosa, que limita severament la ingestió d'aliments, especialment d'aliments que contenen carbohidrats i greix.
• Anorèxia nerviosa secundària, conseqüència d'una malaltia psiquiàtrica com l'esquizofrènia o la depressió.
• purgativa i amb ingesta compulsiva, també anomenada bulímia, el que la pateix, menja en excés i després es indueix el vòmit i, o presa grans quantitats de laxants o altres purgants.
• Vigorèxia, aquella en què el malalt, presenta una preocupació obsessiva pel físic i una distorsió de l'esquema corporal que el porta a una addicció a l'activitat física (en molts casos, a la musculació)
També pot referir-se a:
• Anorèxia sexual, o pèrdua del "gana" per a la interacció romàntic-sexual i, en termes generals que comporta una por a la intimitat fins al punt que la persona que la pateix, presenta ansietat davant el sexe o qualsevol altre contingut emocional o que impliqui una relació íntima.
